No records
|
321/365 |
|
El guix és un material que es deixa treballar molt bé. ABJ l’havia utilitzat per fer pessebres, per fer motlles, per reconstruir objectes trencats... |
|
|
322/365 |
|
La distinció més important que va rebre ABJ va ser la Creu de Sant Jordi. Li van concedir el 1992, el mateix any que el Tei de Plata. El document que l’acompanyava acabava dient “... La seva extensa obra artística ha contribuït a fer de la il·lustració a Catalunya un terreny amb personalitat pròpia i de prestigi” |
|
|
323/365 |
|
Malgrat que ABJ li agradaven molt les talles (de fusta), no tinc constància que n’hagués fet mai: els pessebres els feia amb guix i les seves petites escultures --per anomenar d’alguna manera els seus “jocs” amb els objectes-- bàsicament enganxant coses amb cola de fuster. |
|
|
324/365 |
|
Dels pessebres que feia ABJ n’he parlat diverses vegades però encara no us n’havia mostrat res. Avui ho faig |
|
|
325/365 |
|
“Me’n donarà un pel meu germà, si us plau? “ Es la frase que resumeix la magnífica relació que tenien els germans Batllori Jofré. La deien tant l’un com l’altre quan els oferien alguna cosa interessant. Probablement el seu germà era l’únic que entenia la dèria d’ABJ per arreplegar coses. |
|
|
326/365 |
|
A la màxima, “L’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra”, en el cas d’ABJ se li hauria d’afegir, “si la pedra és suficientment grossa, és clar, perquè sinó se la fica a la butxaca i se la guarda com a record” |
|
|
327/365 |
|
Quan un va per l’alta muntanya a l’estiu una de les coses que troba segur són vaques. Algunes porten esquellot. L’esquellot serveix perquè el pastor les pugui localitzar. Normalment se’ls hi posa a les vaques més “civilitzades”perquè ajuda a que les altres les segueixin. D’esquellots també en porten els bens i les cabres. |
|
|
328/365 |
|
Encara que no era gens de platja, ABJ tenia moltes coses vingudes del mar, des d’àmfores romanes fins a closques de crustacis. Li agradaven especialment els cargols de mar grans, aquells que quan te’ls poses a l’orella sents una mena de silenci buit i majestuós que et trasllada a la immensitat dels oceans. |
|
|
329/365 |
|
Com diu tothom: Com passa el temps!
Ja ha passat un any. Aquí s’acaba aquest “dietari del Centenari”. No he arribat als 365 dies perquè vaig fer vacances el mes d’agost, perquè el dia de les eleccions no el vaig penjar i perquè he estat "de baixa" algun dia. Gràcies per la vostra atenció |
|
|