L’Ajuntament de Teià ha adquirit a un quadre del pintor figuratiu Simó Busom per 1.800 euros. Es tracta d’una vista paisatgística del poble que pintada des del lloc que avui ocupa la cerveseria Dit i fet, davant de l’actual parada de bus que hi ha a l’avinguda José Roca Suárez Llanos.

A la panoràmica es veuen, en primer terme, l’arbreda del tram inferior del passeig de la Riera i el passeig del Castanyer. En segon pla hi apareixen representats el dipòsit d’aigües i diverses cases i torres d’estiueig situades entre els carrers de Pau Claris i Josep Folch i Torres, com can Paixau i ca l’Estartús. Més al fons endevinen els xiprers del cementiri, als peus dels contraforts del turó d’en Baldiri.

Obra i trajectòria

Simó Busom va estar estretament vinculat a Teià. Nascut a Barcelona el 1927, va arribar al poble per estiuejar-hi amb la família a inicis de la dècada de 1960, i va continuar fent-ho durant prop de quinze anys. Es va instal·lar en un dels apartaments que hi havia al primer pis de can Tarradas. Tal com explica el seu deixeble Joan Casellas, a Busom “li agradava el paisatge perquè au plein air estava tranquil i concentrat, com un mestre taoista”. Casellas assegura que Busom “respirava Teià amb intensitat”, com queda palès en els seus quadres: “Desenes i potser centenes de quadres seus tenen Teià com a tema o excusa i així, de forma secundaria però preciosa, les seves obres immortalitzen un Teià tan real com ideal”.

El juny de 2017, el Grup d’Artistes de Teià (GAT) li va retre homenatge amb l’exposició Mirades a Busom, a La Unió. I el novembre de 2020, amb motiu de la seva defunció, l’Ajuntament va voler expressar el seu condol amb una nota necrològica il·lustrada, entre d'altres, amb una fotografia de la pintura que ara ha adquirit.

Compra a un particular

El llenç presenta un bon estat de conservació i fa un metre d’ample per 81 centímetres d’altura, sense comptar el marc. Segons consta escrit al seu darrere, l’obra data de l’any 1973 i hauria estat exposada a la Sala Parés de Barcelona. Per tant, enguany se’n compleixen 50 anys.

Des de llavors, l’obra pertanyia a un particular d’Alella que tenia interès a vendre-la i, abans de desprendre-se’n, va voler consultar l’Ajuntament de Teià. De seguida, la Regidoria de Cultura s’hi va interessar i es va arribar a un acord per a la seva adquisició.

A partir d’ara, el quadre –que es titula Teià, segons figura en una etiqueta– forma part de la col·lecció municipal d’art i es pot veure penjat a la planta baixa de can Llaurador, just a sobre de la llar de foc. Des del primer moment, estava clara la seva ubicació, amb l’objectiu doble de mostrar-lo al públic i de complementar-se amb l’ornamentació de l’esmentada xemeneia.

Petita joia modernista

El setembre de 2016 la masia de can Llaurador va obrir les seves portes com a equipament sociocultural després d’un període d’obres dirigides per l’equip d’arquitectes format per Berta Barrio i Josep Peraire. Encuriosits per la llar de foc de l’edifici, tots dos van voler aprofundir-hi i van dur a terme una breu recerca sobre l’origen i les característiques d’aquell element.

L’única pista que tenien era una la inscripció Butsems & Cia (Pelayo 22. Barcelona) que hi ha al costat dret de la bocana. Segons Barrio, “a principis del segle XX aquestes paraules volien dir modernitat i estil a preus relativament assequibles. Per ser exactes, i segons el catàleg il·lustrat de models i preus de l’època, una xemeneia de pedra artificial costava entre 70 i 110 pessetes, segons si la volies en acabat mat o brillant”.

L’empresa M.C. Butsems –més tard M.C. Butsems & Fradera– va ser fundada el 1875 com a fàbrica de mosaics hidràulics, granet i pedra artificial. De fet, és possible que les rajoles del terra també fossin seves, però no ha estat possible trobar aquest model en el seus catàlegs de mostra.

El 1893, la marca va obrir una botiga de venda de derivats del ciment al carrer de Pelai que l’any 1907 va guanyar el premi extraordinari del concurs anual d’edificis artístics de Barcelona, en la seva versió d’establiments comercials. La dècada de 1920 M.C. Butsems era el fabricant del sector més important del país i bona part de les façanes dels edificis de l’Eixample barceloní portaven el seu segell.

La xemeneia de can Llaurador és feta de ciment pòrtland blanc, sorra, pols de marbre i pigment. Segons Barrio, “és un exemple del sistema de fabricació de pedra artificial de principis de segle. A partir d’un model de guix s’extreia un motlle fet amb cola de conill que només podia ser utilitzat tres vegades. Per omplir el motlle, primer s’aplicava manualment una fina capa de ciment aquós o lletada. Aquesta capa era la que quedaria vista i requeria les mans d’un operari experimentat. La resta del volum del motlle s’omplia amb pasta negra feta amb la mateixa mescla de pòrtland, sorra i pols de marbre, però amb molt poca aigua. El ciment que en resultava era l’anomenada pedra artificial”.

A partir d’aquí, es desemmotllava la peça i començava la feina dels polidors: “Amb els dits embenats per protegir-los i una pedra de carborúndum a la ma dreta i aigua a l’esquerra, anaven polint fins aconseguir la brillantor natural del ciment”. Una peça de pedra artificial com la xemeneia de can Llaurador, podia requerir dels serveis d’un dibuixant, un escultor, l’emmotllador i el polidor. Per tot plegat, i amb independència del judici estètic de cadascú, per a Barrio “és indiscutible que la llar de foc d’aquesta masia conté una petita porció d’història”.