Imprimir aquesta pàgina

Teià acomiada Josep Duran, Tei de Plata 2011

29 Novembre 2021 ~

Joan DéuAhir diumenge es va conèixer la mort, als 96 anys d’edat, d'en Josep Duran i Duran de can Genet. La vetlla va tenir lloc per la tarda al tanatori del cementiri municipal i avui dilluns, 29 de novembre, l’església parroquial de Sant Martí acollirà un acte de comiat a les 10 h.

Tant l’alcalde com la resta de la corporació municipal s’uneixen al dolor de la seva família i lloen la seva trajectòria. Nascut a Teià el 10 d’abril de 1925, Josep Duran es va interessar per la fotografia i a partir de 1961 va esdevenir el principal reporter local. A través del seu objectiu va plasmar una part de la vida social del poble –especialment, la relacionada amb les manifestacions populars i de caire religiós– i va deixar testimoni dels canvis que s’han produït en el paisatge urbà al llarg de cinc dècades. De fet, es calcula que el seu arxiu fotogràfic està format per prop de 18.000 imatges.

Molt vinculat a la parròquia, Josep Duran va ser un dels promotors del Patronat Local de la Vellesa, l’any 1951, del qual en va ser tresorer durant molts anys. Més endavant va participar en l’organització de les festes d’entronització de la Mare de Déu de Fàtima a Teià. El 1974 va fer el seguiment fotogràfic de les obres de restauració del temple, tal com va quedar recollit en el llibre de mossèn Joan Déu titulat Sant Martí de Teià, 1574-1974.

Reconeixement l’any 2011

En els darrers anys havia col·laborat i cedit moltes imatges per il·lustrar les publicacions de l’Arxiu Històric, com ara calendaris, programes de Festa Major i guies de passejades. El setembre de 2011, coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni, s’hi va fer una Passejada fotogràfica a l'objectiu d'en Duran i la Comissió d’Exposicions va organitzar a La Unió una mostra titulada Josep Duran, reporter i artista. 50 anys fotografiant Teià.

L’exposició es va estructurar en dues parts: una que recollia la seva faceta com a reporter i cronista –“el Duran que retrata els grans actes, que pren nota de tots els canvis que va patint el poble” – i una altra del Duran observador i detallista –“intencionadament artística, d’una bellesa excepcional que recorda, en alguns moments, el joc d’ombres i llums d’Henri Cartier-Bresson”.

Aquella exposició es va centrar en l’època de blanc i negre de l’autor, del 1961 al 1975. Hi ha, per tant –com ja es va dir llavors–, tot un munt de fotos en color que es van desar “per a una futura exposició”.

L’11 de novembre d’aquell any, coincidint amb la diada de Sant Martí, Duran va ser distingit amb el guardó del Tei de Plata per la seva “aportació fotogràfica documental, per la col·laboració amb les entitats i, en especial, pel seu tarannà, que ha estat un exemple per a tots els teianencs i teianenques”.

[La fotografia que il·lustra aquesta necrològica és una gentilesa de Joan Botey. Al centre de la imatge apareix Josep Duran, en companyia de mossèn Joan Déu, en primer terme, i de Pere Rosell].