Història de Teià

El nostre terme ha estat habitat des de l’època neolítica, com ho demostren les troballes de destrals de basalt i d’un ganivet de sílex; les formacions rocoses abans esmentades foren, segurament, un bon abric per al seus propietaris.

Els seus successors, els íbers (i més concretament els laietans), que en un principi vivien en el turons (Cadira del Bisbe, Burriac, etc.) poc a poc foren baixant al pla, on una cultura més forta els atreia, la romana.

Els romans, senyors de la Mediterrània, no tingueren cap mena de por en instal·lar les seves suntuoses vil·les en el pla, aprop del mar i tot seguint un camí, anomenat Via Augusta (conegut actualment com cami del mig).

restes-romanes2Per les restes arqueològiques sabem de l’existència de vil·les al Palau, a Vallmora i a Cal Ros de les Cabres (actualment en terme del Masnou) i per la troballa de ceràmica ibèrica dintre de les vil·les i als seus voltants sabem que els laietans baixaren dels seus turons. Ja en aquella època tenien reconeguda fama els vins d’aquesta zona.

El document més antic que fa referència a Teià, que està datat al 958, tracta curiosament de la venda d’una vinya on apareix el toponímic «Vila Taliano». Aquest document és clau en la teoria de l’origen romà del nom «Teià». És a dir, que a partir del gentilici «Talius» o «Talianum» s’evoluciona cap a formes com «Taliano», «Tayano», «Taya» o «Teya» i «Taià» o «Teià».

La menció més antiga de la parròquia de Teià la trobem a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona. Es tracta del testament del comte Mir, datat del 965, en el qual els almoiners del comte fan entrega a la Santa Creu de la Seu de Barcelona de les parròquies de «Premiliano» (Premià) i «Taliano» (Teià) amb els seus delmes i primícies, i altres esglesies, masos, alous, etc. A l’Arxiu Diocesà trobem unes notes de 1173 i 1174, que referint-se a la nostra parròquia, assenyalen que no se sap quan fou construïda, però que no hi ha dubte que és una de les més antigues. L’actual temple parroquial, d’estil gòtic-renaxentista, fou construida al 1574 pel mestre d’obres Antoni Mateu. Curiosament en el contracte de construcció s’estipula que l’obra ha de tenir la forma i proporcions de l’esglesia del Convent dels Àngels de Barcelona.

Un altre punt del contracte fa referència a la construcció d’un retaule de fusta amb quatre quadres del pintor Lluís Gaudin que facin referència a la vida de Sant Martí. Malauradament, en el transcurs de la Guerra de 1936 el retaule i l’orgue instal.lat posteriorment foren destruïts; tan sols es salvaren els quadres i les figures de pedra que aguantaven el retaule.

En el 1283 les cases i les terres del nostre poble estaven sota el domini feudal dels senyors del Castell de Burriac. Més tard, a l’any 1362, el rei Pere III «el Ceremoniòs» va vendre a Pere Desbosc, senyor del Castell de Vilassar, el domini sobre el terme de Teià, però els teinecs agrupats en Universitat i amparant-se en el dret de «fadiga» compraren la seva llibertat feudal amb 12.000 sous. A canvi el rei otorga als teinencs uns privilegis que prometien la inseparabilitat del terme de Teià del poder Reial.

Malauradament, cent-deu anys més tard, després de la Guerra Civil (1462-72), es trenca l’esmentada promesa i un castellà anomenat Fernando de Rebolledo obté els drets feudals sobre Teià. El rei Ferran II «el Catòlic», s’ha d’enfrontar amb un fort ressorgiment de la questió «remença» (lluita dels pagessos contra el domini feudal). La pau s’aconsegueix amb la Sentència de Guadalupe (1480), en la qual s’aboleixen totes les formes de domini feudal i es prepara el camí de l’acumulació de poder per part del monarca (monarquia absoluta).

A partir de la Sentència, molts pobles, i Teià entre ells, es formen universitats de veïns amb la finalitat d’aconseguir la seva llibertat.

Els Privilegis de Teià, del qual el document original es troba l'Arxiu Municipal, foren signats pel Rei Ferran i pels veïns del nostre poble: Pere Noguera, Gerald i Gabriel Antich, Bernat Famadas i Martí i Salvador Romaguera. Això esdevingué a la Cort Reial de Salamanca el 21 de novembre de 1505. Els punts principals d'aquests privilegis són: Declaració de la inseparabilitat perpetua de la jurisdició reial, reglament d'instauració dels càrrecs municipals, dependència jurídica de la Vegueria de Barcelona i potestat d'imposar impostos municipals. Pere Noguera fou elegit primer batlle i encetà una forma de govern municipal que durà fins al decret de Nova Planta (1714). privilegis
PRIVILEGIS DE TEIÀ

Les cases més velles existents actualment ens mostren clarament com es va formar el nostre poble: un grup de masies envoltades de camps de conreu que s'agruparen entorn del temple parroquial. Entre les nombroses masies esmentem:

  • Ca l'Uriach (s. XVII).- La construcció primitiva data de 1269.

  • Can Lladó (s. XIV).- En el s.XI trobem documentació del topònim.

  • Can Sala (s. XVI).

  • Can Torrents (s. XIV).- Al 1331 ja existia, el nom antic era Destorrent, familia de ciutadans honrats de Barcelona, que en el segle XV van presidir el Consell de Cent.

  • El Terçó (s. XVIII).- Era la casa Delmera, que havia estat del Cabildo de la catedral de Barcelona.

  • Casa Bru.- Té una torre de vigilancia del s. X. Els cossos de la masia s'afegeixen als s. XV i XVI. Al s. XVII, els Fivaller la uneixen amb Casa Pol. Té un important arxiu històric privat.

  • Les Monges (s.XVII).- Es l'antic Manso Arnau.

  • Can Llaurador (s.XVI).- Al costat de la casa trobem una creu de terme gòtica.

  • Can Padellàs (s.XVII).

  • Ca la Lola (s. XVI).

  • Can Monac (s. XIV).

  • Can Barrera (s. XIX).- Al 1333 ja existia. Hi va néixer el Dr. Jacint Barrera i Arenas (1852-1932).

  • Casa Pol (s. XVIII).- Documentada el s.XV. Era l'antiga casa feudal dels Senyors de Teià. Al s.XV era propietat dels Martina, a principis del XVII passa als Pol, posteriorment per enllaç matrimonial als Fivaller i, finalment, al s. XIX als Martorell.

  • Can Godó (finals s.XIX).- L'antiga masia havia estat de Sebastià Dalmau (1682 -1762, fou un militar austrocista que destacà en la Guerra de la Successió de 1714.

  • Torre dels Gegants (s.XVII). Coneguda també com Can Wertheim i antigament com Manso Valls.

  • Can Bruguera (s. XVIII).

  • Can Mora (s. XVI).

bertam

L'any 1769 van començar els tràmits de la construcció de l'església del Masnou. Al 1817 es va crear la Vicaria Perpetua, separada de la de Teià, i al 1825 es separa de Teià el terme del Masnou. El nou municipi amplia el seu terme l'any 1840 amb l'incorporació del barri mariner d'Alella, conegut com Alella de Mar.

Als privilegis de 1505 s'esmenta que el barri del Masnou el formaven 4 o 5 masos. Posteriorment, en desaparèixer el perill de la pirateria, els barris mariners dels pobles de dalt comencen a créixer i es separen.

 

La Festa Major es celebra per Sant Martí (11 de novembre). A part dels actes culturals i esportius, en aquesta diada, es menja el plat típic de Festa Major, el «relleno» (guisat de pomes farcides amb carn picada).

ARXIU MUNICIPAL D'HISTÒRIA DE TEIÀ

BIBLIOGRAFIA:

* Butlletins Municipals (del núm. 22 al 29)
* Programes de Festa Major (des de 1982)
* «Sant Martí de Teià», de Mossen Joan Deu i Martí (1982)
* «Notes Històriques del Bisbat de Barcelona», de Mossen Mas i Domenech (Casa de l'Ardiaca, Barcelona).
* «El Masnou, ahir i avui» (1985).
* «Diplomatari de la Catedral de Barcelona», Angel Fàbrega i Grau. Barcelona 1995
* «Etimologia del Nom de Taià», Departament de l'Arxiu Històric de Taià (1978).
* «Notes Històriques i Tradicionals de la Vila de Teià», de Cristòfol Ferrer (1935) i reedició de 1979.
* Calendaris de Teià, des de 1990.

Tornar al principi

CERCAR

Vols estar informat/da?

Subscriu-te als nostres butlletins de notícies i agenda
captcha 
recollida de mobles
NADONS2017
activatCaminant2
idCATmobil
Seu Electrònica
enllumenat
bn efact