caenfrdeites

Adeu al pintor Simó Busom, estretament lligat a Teià

Imprimir correu electrònic

Busom a La Unió 2017La Regidoria de Cultura i la Comissió d’Exposicions expressen el seu condol per la defunció abans d’ahir dimecres, 25 de novembre, del pintor Simó Busom i Grau, estretament vinculat a Teià, a l’edat de 93 anys.

Tal com ha escrit a les seves xarxes socials l’artista teianenc Joan Casellas, que en fou veí i deixeble, “Busom va venir a Teià per estiuejar amb la família a inicis dels anys setanta del segle XX i religiosament va tornar durant uns altres quinze”, si fa no fa. Busom es va instal·lar en un dels dos apartaments que hi havia al primer pis de Can Tarradas i va ser ell qui va donar el primer cop de mà a Casellas perquè pintés, facilitant-li materials i anant a pintar junts.

Busom turó den Baldiri colorSegons la crítica, Busom és considerat un pintor figuratiu i paisatgista, amb predilecció per Barcelona, el Port de la Selva, Panticosa i Venècia. Per a Casellas, “li agradava el paisatge perquè au plein air estava tranquil i concentrat, com un mestre taoista”, però la seva capacitat li hauria permès de “pintar qualsevol altra cosa”. Casellas el va acompanyar diverses vegades en les seves sortides de camp i està convençut que “segur que li agradava Teià i el respirava amb intensitat”, com queda palès en els seus quadres.

“Desenes i potser centenes de quadres de Simó Busom tenen Teià com a tema o excusa i així, de forma secundaria però preciosa, les seves obres immortalitzen un Teià tant real com ideal en una versió lliure de la Catalunya Eterna del mestre Torres García”, ha ressenyat Casellas.

Busom cuina 1972 taverna 1973“Mirant les seves pintures –prossegueix el nostre narrador– es pot respirar l'entorn i l’ambient social del poble. Ho va pintar tot, des de diverses perspectives. Fins i tot l'interior del Cafè de Baix. A més d’art, la seva pintura és document i ens mostra molts espais desapareguts”, com l'hort de Can Tarradas (actualment, la plaça del Mil·lenari), les vinyes del col·legi Santa Rosalia o les basses de les hortes i els jardins luxosos de les grans finques.

Casellas defineix el seu estil com a dens i ric, a més d’àgil i lliure. “Gens decoratiu, senzillament sabia transformar qualsevol tema o punt de vista en una cosa interessant. També va ser molt mestrívol a pintar vistes complexes” i a jugar, per exemple, amb la transparència de les branques dels arbres per representar panoràmiques lluminoses.

A més de la pintura a l’oli, Busom excel·lia també en la tècnica del gravat, la litografia i l’aquarel·la.

Homenatge a Busom Teià 2017Teià a la retina

L’any 2017, el Grup d’Artistes de Teià (GAT) li va retre homenatge amb l’exposició Mirades a Busom, que es va poder visitar a La Unió del 9 al 25 de juny. La sala exhibia quadres de setze pintors de la localitat inspirats en la seva obra: Ànnia i Josep Aragonès, Divina Cabezón, l’esmentat Joan Casellas, Josep Maria de Castellar, Lola Chacón, Artur Comas, Àngels Estella, Presen de la Iglesia, Maria Mercè González, Josep Lluís Losada, Irene Montero, Isabel Otero, Josep Pujol, Rosalia Raméntol i Jordi Santmiquel.

L’historiador i crític d’art Josep Maria Cadena, encarregat de fer-ne la salutació, el va descriure com “un home modest i sincer, franc a l’hora d’expressar-se amb paraules” i “un artista que ha sabut captar magistralment amb el pinzell i la ploma les llums i les ombres, les quietuds i els moviments, les reali¬tats visuals i els sentiments”. I confessava: “Sento per Simó Busom un gran afecte, i considero indestriable l’artista de la persona, ja que en ell tot és una sola cosa: amor al proïsme i absoluta exaltació del fet de l’existència”.

Al peu de la notícia trobareu el tríptic de l’exposició en format PDF.

Reconeixement públic

Busom Teià 04El traspàs de Busom va coincidir, el mateix dia, amb la defunció del seu gran amic Josep Serra Llimona. Per aquesta raó, el món de l’art i nombrosos mitjans de comunicació de se n’han fet ressò i han destacat que “la pintura catalana ha perdut els últims representants de tota una generació”.

En un article al diari Ara, el director d'art de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna, assegura que tots dos “encarnen un tipus de pintor que cada dia que passi ens semblarà més extraordinari que hagi pogut existir: la de l’artista figuratiu que ha viscut de pintar paisatges, vistes urbanes, retrats i bodegons. Així de senzill i així de difícil: a dia d’avui, qui més pot fer-ho?”. I conclou: “D’obres seves en trobarem a moltes llars catalanes, despatxos d’advocats i consultes de metges, difícilment a cap museu. Són pintors que no van pretendre trencar motllos sinó celebrar la vida en tota la seva diversitat d’estímuls visuals, i fer-ho amb tanta passió, ofici i honestedat com fos possible”.

Trajectòria artística

Busom pineda de les Monges RialsBusom va néixer el 1927 a Barcelona. A catorze anys va ingressar a l’acadèmia per aprendre dibuix lineal i artístic, i poc després va començar a treballar com a delineant.

Sota l’influx de Francesc Folch es va interessar per les obres del Renaixement italià i el gener de 1955, de la mà de Josep Gudiol, va fer la seva primera exposició, en el decurs de la qual va fer amistat amb el pintor Josep Roca-Sastre, que l’ajudà a formar el seu concepte pictòric i amb qui va compartir estudi durant uns anys.

Més endavant, Busom va abandonar l’impressionisme i el dramatisme propi de la pintura castellana i es va endinsar en el constructivisme i el cubisme, i va exposar a les Galeries Laietanes, el Museu d’Art Modern al Parc de la Ciutadella o l’Ateneu Barcelonès.

El 1960 va conèixer el professor i crític d’art Rafael Benet. Sota la seva influència i la de Ramon Rogent, va tornar al postfauvisme i la figuració com a element bàsic d’expressió i va exposar a Le club des 4 vents de París i a la Sala Vayreda de Barcelona. El 1963 va promoure el grup Realitat Visual, defensor de la pintura com a confluència de coneixement i sentiment. L’any següent, Busom va exposar per primer cop a la Sala Parés, que el va acollir dins del seu grup de joves pintors, i des del 1970 la seva obra s’hi va poder veure amb regularitat.

Molt prolífic, una part de la seva obra es conserva al Museu de Montserrat, fruit de la donació de diversos col·leccionistes. Si voleu, en podeu fer un tast en aquest vídeo, amb l’acompanyament musical de Sílvia Pérez Cruz.

Ajuntament de Teià. Tots el drets reservats • C Pere Noguera, 12 • 08329 Teià • T 93 540 93 50 • ajuntament@teia.cat

Buscador

Apreta intro per cercar
caenfrdeites