Aquest matí, l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, ha participat en la manifestació de càrrecs electes que ha sortit de la plaça de Sant Jaume i ha pujat per la Via Laietana en direcció a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, al carrer de Mallorca. Els participants tenien la intenció de lliurar a la delegada, Teresa Cunillera, un manifest en contra de la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics catalans.El manifest va ser aprovat per unanimitat de tots els assistents a l’Assemblea d’Electes celebrada el passat 30 d’octubre al Palau de Congressos, a instàncies del Consell per la República.
El text va ser redactat per una quarantena d’alcaldes i alcaldesses que el 26 d’octubre es van reunir a la saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat per tal de debatre un seguit d’accions unitàries promogudes des del món local. Amb posterioritat es van succeir altres trobades a Bigues i Riells, Balenyà i Vallromanes. Entre els participants hi havia l’alcalde de Teià, per a qui la sentència del Suprem “ens exigia fer passes endavant de reacció i protesta, com havíem fet durant el Referèndum de l’1 d’octubre de 2017”.
Tot i la pluja, la marxa ha aplegat un centenar d’alcaldes i regidors procedents d’arreu del país. Tot i haver-ho sol·licitat formalment amb antelació suficient, la delegada no els ha rebut, de manera que els concentrats han lliurat l’escrit a la cap de gabinet. El text rebutja la sentència del Suprem, dona suport a la mobilització popular, exigeix l’amnistia dels presos i dels exiliats, i advoca per la resolució del conflicte mitjançant el diàleg, la mediació internacional i el dret a l’autodeterminació.
Mocions al ple
En ocasió del ple de novembre, els grups municipals de l’Ajuntament de Teià van posar sobre la taula tres mocions relacionades amb els esdeveniments socials i polítics que han tingut lloc darrerament a Catalunya.El grup de Cs havia registrat una resolució “de condemna de la violència i el terrorisme en democràcia”, però finalment va retirar-la “perquè havia perdut vigència”.
El PSC en va plantejar una altra “a favor del retorn al diàleg polític i l’entesa dins el marc legal de l’Estatut i la Constitució”. El seu portaveu, Joaquim Roca, va considerar que “el judici i la sentència evidencien el fracàs de la política” i va assegurar que “Catalunya es troba en un atzucac”. Tot i els “greus incidents” posteriors, Roca considera que “la sentència ha de ser un punt d’inflexió de retorn a la legalitat i a les institucions” i va advocar per una “sortida pactada dins la llei” mitjançant “consens polític i unitat civil”.
La moció sosté que “vivim en un estat de dret amb separació de poders sota l’empara de la Constitució, amb màximes garanties i total transparència enfront l’arbitrarietat del poder”. Roca va admetre que “totes les sentències són opinables dins la llibertat d’expressió”, però va fer una “crida a la calma i a la serenor de totes les forces polítiques” i va recordar que “les institucions han de representar a tots els ciutadans”. En conseqüència, el representant socialista va apostar per trobar “una solució dialogada a un problema que és de naturalesa eminentment política”.
La moció va ser rebutjada amb els vots en contra d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT. Cs tampoc no la va secundar perquè “hi ha punts que no podem subscriure”. El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va afirmar que “estem molt a favor del diàleg sense cap condició” i la regidora de GT, Núria Andinyac, també es va mostrar “a favor del retorn del diàleg i de la convivència, cosa que no fa el Govern de l’Estat”.
Com a resposta, ERC-Compromís amb Teià va introduir d’urgència una altra moció “en defensa de la llibertat d’expressió i d’iniciativa política”. El text critica la “limitació dels drets dels diputats i del Parlament” per la suspensió del Tribunal Constitucional d’una resolució a favor del dret d’autodeterminació. Per a ERC, “s’ha de poder parlar de tot o es desvirtuaria el mandat democràtica”.
En concret, la moció denuncia “la censura del Tribunal Constitucional, que és incompatible amb la inviolabilitat de la cambra” i reclama “poder debatre els temes que interessen al poble, inclòs el dret d’autodeterminació i el qüestionament de la monarquia” o d’altres aspectes com l’emergència climàtica, la crisi dels refugiats o la invasió del Kurdistan. El text assenyala que des del 1989 el Parlament ha adoptat diversos acords a favor de l’autodeterminació “sense que aleshores fossin perseguits” i constata “que altres parlaments també excedeixen el marc autonòmic i fins i tot demanen la intervenció de les institucions catalanes” mitjançant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Per últim, la moció se solidaritza “amb el president i la mesa del Parlament, perseguits penalment”.
La moció va ser aprovada per ERC, JxCat i GT i rebutjada per Cs i PSC en considerar que “se surt del marc de la Constitució i de l’Estatut d’autonomia”.