BREU HISTÒRIA DE LA CASA DE CULTURA LA UNIÓ
En un document del Registre de la Propietat datat en el 1863, es descriu un terreny de conreu propietat de Miquel Pi i Casals que es ven a en Marti Botey i Xans pel preu de 7.111 rals i 17 maravedís. Ell aquest terreny es on s'edificarà l'edifici de "La Unió".
En un altre document de 1869 es pacta que l'esmentat Marti Botey paga a Felix Botey i Xans, mestre d'obres de Badalona, la quantitat de 12.498 escuts i 700 mil·lèsims (31.247 ptes.): a Josep Estaper i Andinach, fuster de Tela (Can Bota), 2.858 escuts i 700 mil·lèsims (7.147 ptes.) i Andreu Valls i Montserrat, manyà de Teia (Cal Manyà), 906 rals i 300 mil·lèsims (2.266 ptes.] per la construcció d'una casa de dos pisos destinat a cafè, duna altra al nord d'aquesta i de dues rues a llevant de les anteriors. Les tres darreres cases són construïdes en terrenys comprats als germans Jaume, Antonia, Josep i Antoni Ramentol el 1862.
En Marti Botey i Xans, que va morir sense descendència, va testar l'any 1892 deixant les seves propietats en 5 cases (entre elles un salo-cafè) a na Carme Botey i Armengol, muller d'en Pere Lladó i Sala, i a en Joan Tarrés i Botey.
Més endavant, l'any 1912, trobem una escriptura de venda en que Joan Lladó i Botey (fill de Carme Botey) i Carme Pons i Ramentol (dona de Joan Tarrés) venent el Cafè de Dalt al "Montepío la Unión Teyanense", que es representat pel Vicepresident Antoni Estella i Roig. Aquesta escriptura estableix el preu de venda en 12.500 ptes. a pagar en 20 anys.
Un altre punt molt interessant d'aquesta escriptura explica que fou presentat al Govern Civil el reglament de la Societat el 27 de desembre de 1911, per tant aquesta es la data de legalització de "La Unió".
A traves d'informacions verbals gravades d'un antic president de la societat hem pogut saber que el nom de "La Unió" prové de la fusió de tres germandats de socors mutus. Aquestes som: Sant Roc, Sant Lluis i l'Aliança del Masnou. Ja que cap de les tres tenien locals propis, un cop ajuntades, varen adquirir el Cafè de Dalt com ja hem descrit abans.
Les finalitats de la Societat eren el mutualisme i l'esbarjo (cafè, teatre, ball, caramelles, etc.). Com es pot veure tant les finalitats com les activitats eren paral·leles a una altre societat de Teia: "La Palma". Aquest fet provoca una forta competència entre les dues societats per millorar les seves activitats.
Així cl patró de "La Unió" era Sant Lluís, que la seva (festivitat se celebra el 21 de juny, i el de "La Palma" es Sant Joan, que sc celebra tres dies després. Referent a d'Ideologia política de les societats, l'una era considerada d'esquerres i l'altre de dretes encara que aquesta valoració sembla venir de la competència d'ambdues que a la seva ideologia
.
Tenim constància que l'any 1926 es compra un terreny per fer una ampliació de la casa per permetre un accés independent del cafè a la sala de teatre, situat a la plants alta. I quatre anys més tard, per costejar aquestes obres, s'hagué de demanar un crèdit a la Caixa de Pensions per la Vellesa i d'Estalvis. Aquest préstec es de 2.000 ptes. a pagar en 20 anys i amb un interès anyal del 5 per cent, i fou acordat en una assemblea general extraordinària en la qual sabem que eren membres de la Junta de la Unió; en Felicià Homs, president, en Ricard Andiñach i Casals, Vicepresident, i en Joan Badia, secretari.
Durant la Guerra Civil el Comitè Revolucionari de Teia va intervenir la societat "La Palma" i es va incautar de les seves pertinences, tot fusionant les dues societats rivals.
En acabar la guerra les coses es varen invertir: "La Falange" va incautar l'edifici de "La Unió" i es va restablir la societat de "La Palma". La "Falange" es va veure obligada a liquidar el préstec, contret en 1930, per accedir a la plena propietat de l'edifici de "La Unió" en l'any 1962.
L'any 1963, essent alcalde de Teià en Joaquim Botey i Brunet, l'Ajuntament compra l'edifici de "La Unió" a la "Delegación Nacional de Sindicatos de la F.E.T. y de las J.O.N.S." per 278.534.43 ptes. a pagar en 10 anys.
Després d'aquesta adquisició la casa te una utilització molt minsa degut al mal estat de la construcció fins que el ple del dia 29 de març de 1985 de l'Ajuntament aprova el Projecte de Condicionament de la Casa de Cultura i la compra de l'edifici del costat.
|